La immensitat blavosa.

Enyor la mar, enyor la immensitat blavosa, la petita immensitat blavosa que semblava entrar-se'n a la cabina per l'ull de bou aquell migdia de primavera, camí de l'illa. Perdona'm. Anava a demanar-te si te'n recordes, pel gust que em diguis que sí, que tot sovint els ulls se t'amaren del blau encisador d'aquella mar nostra, i et perds entre una bafarada de records llunyans i poc estantissos. Quants anys fa d'aquell viatge?

Te deix, amor, la mar com a penyora. Carme Riera.

Un llibre que em van fer llegir com a lectura obligatòria a 4rt i no vaig aprofitar. Més aviat vaig despreciar-lo. L'he tornat a agafar i realment està molt bé. El recomano a tots aquells que us agradi llegir i no sigueu de lectura fàcil i còmoda.

Anna.