La meva vida (si més no, els meus matins) són pura rutina. I no m'agrada gens que ho siguin, però no ho puc canviar.
Sempre es repeteix el mateix. El despertador sona a dos quarts de set, però no em llevo fins que sona per segon cop, a les 6.40. Vaig a dutxar-me i després em vesteixo. Normalment, ja són les 7 i 2 minuts. Després es quan començo a fer-ho tot amb presses. Buscar la carpeta, els llibres, el mòbil, les claus, posar-me la jaqueta i sortir al carrer pitant. Travesso el carrer. Evito passar per sota la bastida i giro a l'esquerra. Passo per davant del forn i vec com les forneres es posen a treballar. Torno a girar i passo per davant de la botiga de restauració i em miro als miralls de l'aparador. Unes passes més i em distrec amb el vidre l'aparador de Caixa Sabadell. Tenen un mecanisme amb un paisatge que quan passes per davant neva sobre una caseta. Ara ja estic davant de la granjeta. Em fixo amb una dona que neteja les taules o la barra, depèn del dia.
Tot seguit em creuo amb una senyora gran, de mirada trista i caminar cansat. Passo per entremig dels dos gerros del costat de l'església i saludo al senyor que comença a montar les paradetes dels "hippies". Travesso la plaça de l'ajuntament amb diagonal. Esquivo el camió aparcat davant del Viena (del qual surt una olor a pa torrat que em fa entrar gana). Passo pel davant del Zara i miro l'aparador. Hi ha una foto d'una parella jove que em té encuriosida, em pregunto si a la realitat serien feliços, si discutirien, sobre que parlarien...
Després passo per davant dels nois que netegen els aparadors i les dependentes, que estan asseguts en un banc, amb cara de fred, esperant que arribi la "jefa" que sempre deu fer tard perquè els hi obri el Zara d'una vegada.
Continuo baixant per la Rambla i normalment vec el senyoret petitó que corre cap amunt. Em pregunto cap a on deu anar, i com és que té tanta pressa. Travesso la Rambla pel mig de la calçada, ja que s'ha d'aprofitar que en aquesta hora del dia no hi passen cotxes. Giro a l'esquerra , em trobo un munt de gent que surt de l'estació, començo a topar amb tothom que va en contra direcció, m'estresso una mica. Agafo el diari ADN, entro a l'estació i dono una ullada molt ràpida al rellotge. Les 7.20, perfecte. Baixo les escales amb un minut més, pico el bitllet i entro al primer vagó per la tercera porta. Encara queden alguns llocs lliures. Agafo el que tingui finestra, si en queda algun. Em trec la jaqueta, deixo la motxila al terra i m'assec. Abans de començar a llegir el diari, puc observar que hi ha la dona de les ulleres i cabell curt, que com sempre està asseguda al mateix lloc de sempre, tota tibada fixant la vista en la porta que intercomunica els vagons. També vec que hi ha l'home borni i de cabells blancs, fent algun autodefinit. Si m'estic més estona observant el personal, podré comprovar que hi ha l'estudiant "pija" amb cara de autosuficiència, la dona de cabells ros platí maquilladíssima com sempre, el senyor afable d'ulls alegres i barba, l'home amb americana i corbata que té cara de preocupat...
Després em posaré a llegir el diari, i al cap de pocs segons, el tren arrencarà. Si no tinc deures ni exàmens, faré el sudoku i l'autodefinit. Si tinc son dormiré, i si no tinc ganes de fer res miraré per la finestra tot reflexionant el que em passi pel cap. Al cap de 35 minuts justos, el tren entrarà pel tercer túnel consecutiu després d'haver passat per peu del funicular. M'aixecaré, em posaré la jaqueta, el tren arribarà a l'estació i jo baixaré. Em trobaré amb algun amic, i sinó pujaré sola. A partir d'aquí, ho explicaré un altre dia.
Que bonica no, la primera hora del dia? Es tracta d'intentar veure alguna cosa interessant en la rutina. Quan algun dia les coses de sempre no passen son com petites sorpreses. El dia en que la teva mare decideix portar-te amb cotxe a l'estació, el dia que la "jefa" del Zara ha arribat puntual i els treballadors no s'estan morint de fred, el dia que em trobo els escombriaires netejant el carrer, el dia que em persegueix per la Rambla la màquina neteja-carrers...
com sempre,
Anna
