reis.

Avui al casal s'ha armat un "jaleo" important.
Hem començat a parlar de lo típic d'aquests dies, que si l'Obama i aquests rollos i després ens hem desviat cap a la crema de les fotos dels reis i hem començat a discutir.
Cal aclarar que som tots antimonàrquics, però de cop hi ha algú que no ho ha vist tant clar.
Jo he acabat pensant tal com he començat, a mi ningú em convenç que els reis aporten alguna cosa a l'estat! (ni que fossin catalans ni punyetes coi!)
L'argument que feien servir és que què passsaria si hi hagués un altre 23-F i ens haguéssim "carregat" el rei.
També deien que es necessiten uns valors, un model a seguir. Un model a seguir? El rei aquest? Si home vinga! Podriem tenir altres models a seguir, ostres!
Que sense rei tindriem una societat basada només en l'economia, freda... Doncs mira, trobo que la societat ja està basada només en l'economia, el rei això no ho canvia pas, la societat és igual de freda que ho podria ser sense rei.
La de diners que s'hi deixa l'estat, amb la conyeta dels reis! I no s'hi val el contra-argument de: relativament tampoc en són tants si els compares amb altres coses innecessàries! S'estan perdent calers, si els reis no hi fossin no es perdrien, es que ni que costessin 1 euro l'any, ja seria un euro que perdiem inútilment! I no és precisament un euro.. ehem.
Van fen viatgets, ara mateix els tenim a Japó, pim pam, vivint la vida...
I què fan de profit? Res!
Fer de model, diuen! Vaia un model doncs! que té amants per Mallorca, potser fills ilegítims i tot.. Estem mantenint amants i fills del rei amb els pressupostos de l'estat....
I la reina... que ara resulta que és homòfoba!
I per no parlar de la Letizia, i tot el merder de canviar la constitució i tota la importància que se li dóna! (Sí, com a feminista que sóc, estic d'acord en què s'hauria de canviar la constitució per deixar el tron a la filla..) Però es que no s'hauria de deixar el tron a ningú! Fora!



Bé, que anem bé com dic jo...


Anna. (com sempre... Ester què noia?)

Destí?

Ahir l'Ester i jo vam anar al teatre, que de tant en tant va bé ;)

Vam anar a veure Cancun, dels mateixos que van fer el mètode Grönholm, i va estar realment bé. A mi almenys, em va agradar molt. L'obra era bona, i la "moraleja"... m'ha fet pensar tot el dia.

L'obra jugava amb la reflexió típica "Què hagués passat si jo no hagués fet tal cosa, sinó aquella altra?" Exacte! surts del teatre i no pots evitar preguntar-t'ho.

Què hagués passat si no m'hagués canviat de cole i ara contiués a la pia?

Continuaria sense moure'm gaire de Sabadell, sempre amb la mateixa gent, no hagués conegut a persones que han causat un canvi important a la meva vida, potser el Batxillerat no m'estaria anant igual, potser no hagués tingut un primer com el que he tingut...

Qui no ha pensat mai  com seria la seva vida si no hagués fet una acció concreta?

...si aquell dia no hagués reaccionat d'aquella manera, què hagués passat?

...i si aquell dia m'hagués quedat a casa?

Estaria igual que ara? No! Seria millor? Seria pitjor? Si pogués tornar enrere ho canviaria?

Quan realitzes una acció es com si t'estiguessis tancant portes.

Ho veig com si tinguessis moltes portes obertes i, inconscientment passar per una, i al fer-ho, se't tanquen totes les altres.

Potser nosaltres no decidim quines passem i quines sen's tanquen.. podriem començar a pensar si creure o no en el destí...

Realment fem les coses perquè volem o estem condicionats per algo superior?

Va ser el destí que va fer que em trobés aquella persona en aquell lloc concret? Va ser casualitat?

Estem determinats, podem canviar-lo?

Hem conversat molt sobre el tema avui.. vaia unes menjades de tarro.. quines paranoies...

No hem tret cap conclusió! Ni una!

Enfi, ho deixo per avui, que demà tinc examen de química.

Anna.

Obama Vs McCain

Molt bé, som a 5 de novembre. Ahir, eleccions a EEUU.
I qui ha guanyat? Barack Hussein Obama.
Felicitats.
Crec que podem donar les gràcies als americans, aquest cop han sapigut votar amb coherència.
Confio en Obama. Representa un gran canvi a l'història mundial; El primer afroamericà a la presidència.

Gairabé tothom recolzava a l'Obama en el meu entorn, es pot dir que no he pogut discutir amb ningú qui era millor, si Obama o McCain.
Igualment, molta gent està a favor d'Obama només pel fet de ser negre, o pel que es diu d'ell, que si representa un gran canvi, etc.
Jo, m'he informat. M'agrada saber de què estic parlant, saber què defenso, no només les persones, sinó els ideals.

Estic a favor d'Obama, no obstant això, no crec que en McCain sigui una mala persona.
M'he llegit la seva vida. Les coses més remarcables són que va lluitar a la guerra del Vietnam, va ser presoner de guerra per part dels nordvietnamites, va tenir la oportunitat de ser alliberat abans perquè era fill d'un almirant, però ell es va negar. Va tornar a EEUU com a heroi de guerra.
Li van assignar des de la marina un càrrec per fer d'enllaç amb el senat. A partir d'aquí va començar la seva carrera política. Es va enfrontar contra Bush per ser nomenat candidat del partit republicà l'any 2000 i va perdre.

Respecte a la vida d'Obama:
Ve néixer a Hawai, fill de pare procedent de Kenya i de mare americana. Es van separar quan ell tenia dos anys, el seu apre va tornar a Kenya i va morir poc després d'una única visita que li va fer Obama.
Va estudiar dret a Harvard. Va ser elegit per senador a un districte de Illonois, i a partir d'aquí va anar pujant.

Una persona que sí que no trobo gens encertada pel càrrec que se li ha concedit es Sarah Palin.
Sort que no han guanyat, només ens faltaria que estigués com a vicepresidenta.
Aquesta dona s'ha guanyat molta mala reputació per culpa de les elevades despeses amb vestuari, perruqueria i maquillatge.
A més a més, porta roba fabricada amb pell verdadera d'animals. O sigui, que mata foques vaja.
És una persona extremadament conservadora, es posiciona clarament en contra de l'abort. A més, vol foradar tot Alaska per extreure petroli.
Què més puc dir d'una dona que va intentar utilitzar el seu poder per despedir el seu excunyat per haver deixat la seva germana?
També diu que els soldats van ser enviats a l'Irak per ordres de Déu... vaja, que anem bé no?


I ara, finalment, comparar una mica els programes dels dos partits. Ja que en parlem molt, però no se sap massa què diu un i què diu l'altre. (aviso: els he resumit molt, que tampoc tinc massa temps!)

Respecte a política exterior:
McCain mantindria les tropes a Irak, mentres que Obama les aniria retirant gradualment fins que al 2010 ja no quedessin soldats. A més, Obama invertiria 2000 millons de dòlars per ajudar als desplaçats d'Irak.
A Iran, els dos coincideiexn en no fer-hi res de nou.
Respecte Guántanamo, tampoc s'involucren, a no ser que Cuba "dongui passos cap a la democràcia", hi hagi llibertat de premsa, lliberi els presos polítics....

Respecte a la sanitat:
Obama planeja crear un programa nacional de salut pels qui no tinguin assistència sanitaria.
McCain s'hi nega.

Respecte l'economia:
McCain planeja una congelació de despeses i busca eliminar l'impost mínim alternatiu.
Obama planteja elevar el salari mínim, no fer pagar impostos a les persones que superin certa edat i que cobrin menys de 50.000 dòlars l'any.
No sé ben bé que vol dir tot això, no hi entenc amb economia... Però jo us ho poso, suposo que tindrà sentit.

Respecte el medi ambient/energia:
Els dos refusen foradar l'Àrtic en busca de petroli, però McCain es decanta per buscar petroli a la costa i explotar molt més l'energia nuclear, mentres que Obama es decanta més cap a altres tipus d'energies.

Respecte cèl·lues mare/abort:
Obama creu que abortar depèn de la decisió de la mare, McCain s'hi posiciona en contra.
Els dos recolzen la investigació amb cèl·lules mare i es posicionen en contra de la clonació humana.




Bé, ja n'hi ha prou per avui. Vaya un rollazo!
I una mica de conyeta:
YES, WE CAN!; YES, WEEKEND!
(lema d'Obama... ahahahahha)



Cuideu-vos!
Anna