Nit de reis.

La nit de reis és una de les més maques de l'any.
Jo almenys, la disfruto moltíssim, m'ho passo més bé el vespre del dia 5 que no pas el dia 6.

Si es té la sort de tenir nens petits a la família, és una meravella de nit.

A casa meva, anem a la rambla a casa els meus tiets, a veure els reis des del balcó.
M'encanta animar als cosins petits a cridar als reis; m'encanta veure'ls-hi la seva cara d'il·lusió; m'encanta veure com en són, d'innocents; m'encanta deixar-me la veu cridant des de dalt del carrer per aconseguir que els tres senyors disfressats es dignin a girar-se, pujar el cap i saludar-nos; m'encanta el caliu de la família; m'encanta inventar mentides; m'encanta respondre les mil i una preguntes que se'ls hi ocorren; m'encanta crear per uns instants moments màgics per a ells; m'encanta fer-los ballar al ritme de la música de la cavalgada reial; m'encanta passar fred i veure com els hi brillen els ulls; m'encanta la sensació de que tot és possible; m'encanta tornar a ser una cria per un cop a l'any, cridar amb ells, ilusionar-me amb ells.




Bé, ara queda demà, observar les seves carones al obrir els regals. És el millor de tot.
D'acord, a mi també m'agrada rebren, però no és essencial. O sigui, a mi cada cop m'en fan menys.




Petonassos a tothooom! Passeu-ho bé amb els nens eh!?