Sherry Str

you and me, babe..

2009-04-05T10:05:00.000-07:00

Sweat baby sweat baby sex is a Texas drought
Me and you do the kind of stuff that only Prince would sing about
So put your hands down my pants and I'll bet you'll feel nuts
Yes I'm Siskel, yes I'm Ebert and you're getting two thumbs up
You've had enough of two-hand touch you want it rough you're out of bounds
I want you smothered want you covered like my Waffle House hashbrowns
Come quicker than FedEx never reach an apex just like Coca-Cola stock you are inclined
To make me rise an hour early just like Daylight Savings Time

You and me baby ain't nothin' but mammals
So let's do it like they do on the Discovery Channel

You and me baby ain't nothin' but mammals
So let's do it like they do on the Discovery Channel

Gettin' horny now

Love the kind you clean up with a mop and bucket
Like the lost catacombs of Egypt only God knows where we stuck it
Hieroglyphics? Let me be Pacific I wanna be down in your South Seas
But I got this notion that the motion of your ocean means "Small Craft Advisory"
So if I capsize on your thighs high tide, B-5 you sunk my battleship
Please turn me on I'm Mister Coffee with an automatic drip
So show me yours I'll show you mine "Tool Time" you'll Lovett just like Lyle
And then we'll do it doggy style so we can both watch "X-Files"

aqesta canso es bonisima. no puc parar de riure quan la sento xd
us dexo lenllas al youtube. el videoclip es pesim, o sigui q millor no en feu masa cas.

http://www.youtube.com/watch?v=8fqncj3G6tg

Anna.

Bona setmana santaaaaaaa

...

2009-03-10T11:57:00.000-07:00

I was her, she was me
We were one, we were free
And if there's somebody calling me on
She's the one
If there's somebody calling me on
She's the one

We were young, we were wrong
We were fine all along
If there's somebody calling me on
She's the one...

EL MUTILAT

2009-02-23T10:55:00.000-08:00

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni a tu ni a mi
no ens farà saber on para.
S'anira confinant
dins de les terres llunyanes.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassee,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

Gabriel Ferrater.

Pessimisme.

2009-02-06T14:11:00.000-08:00

Passem per uns temps complicats, plens d'estrés, males cares, tristesa i angoixa.
És difícil quedar-se indiferent quan vas veient que persona rere persona va caient, que aquest pessimisme general s'apodera de tothom, dèbils i forts. És difícil intentar seguir lluitant quan veus que has de fer un esforç per aconseguir l'energia que abans et sortia de dins a la més mínima ocasió.
Vols riure com abans i només pots somriure, vols poder pensar que res importa i et sents hipòcrita, necessites ajuda i quan la busques veus que tothom està més o menys igual.
Et dóna la sensació que vius per estudiar i que no serveixes per res, t'esforces i no t'agraden els resultats.
Parles amb la gent, t'encomanen el sentiment de buidor i et sents més insignificant del que et senties. Forçes un somriure i unes paraules d'ànims. Tranquil, tot passarà.
Intentes creure que només es tracta d'uns dies, ja passarà, ja canviarà. Però passen les setmanes i tot resta igual; les cares no canvien, les mirades es creuen i les paraules són buides.
I vius de moments fugaços que t'ajuden a continuar, et nodreixes de felicitat efímera que costa trobar...
Sents el record dels temps passats i un sentiment agredolç t'omple per dintre, esperant secretament poder tornar al passat o fer un salt cap al futur, deixant enrere aquest present hipotecat.

Tots estem igual nois, ànims!

Rutina

2009-01-21T09:57:00.000-08:00

La meva vida (si més no, els meus matins) són pura rutina. I no m'agrada gens que ho siguin, però no ho puc canviar.
Sempre es repeteix el mateix. El despertador sona a dos quarts de set, però no em llevo fins que sona per segon cop, a les 6.40. Vaig a dutxar-me i després em vesteixo. Normalment, ja són les 7 i 2 minuts. Després es quan començo a fer-ho tot amb presses. Buscar la carpeta, els llibres, el mòbil, les claus, posar-me la jaqueta i sortir al carrer pitant. Travesso el carrer. Evito passar per sota la bastida i giro a l'esquerra. Passo per davant del forn i vec com les forneres es posen a treballar. Torno a girar i passo per davant de la botiga de restauració i em miro als miralls de l'aparador. Unes passes més i em distrec amb el vidre l'aparador de Caixa Sabadell. Tenen un mecanisme amb un paisatge que quan passes per davant neva sobre una caseta. Ara ja estic davant de la granjeta. Em fixo amb una dona que neteja les taules o la barra, depèn del dia.
Tot seguit em creuo amb una senyora gran, de mirada trista i caminar cansat. Passo per entremig dels dos gerros del costat de l'església i saludo al senyor que comença a montar les paradetes dels "hippies". Travesso la plaça de l'ajuntament amb diagonal. Esquivo el camió aparcat davant del Viena (del qual surt una olor a pa torrat que em fa entrar gana). Passo pel davant del Zara i miro l'aparador. Hi ha una foto d'una parella jove que em té encuriosida, em pregunto si a la realitat serien feliços, si discutirien, sobre que parlarien...
Després passo per davant dels nois que netegen els aparadors i les dependentes, que estan asseguts en un banc, amb cara de fred, esperant que arribi la "jefa" que sempre deu fer tard perquè els hi obri el Zara d'una vegada.
Continuo baixant per la Rambla i normalment vec el senyoret petitó que corre cap amunt. Em pregunto cap a on deu anar, i com és que té tanta pressa. Travesso la Rambla pel mig de la calçada, ja que s'ha d'aprofitar que en aquesta hora del dia no hi passen cotxes. Giro a l'esquerra , em trobo un munt de gent que surt de l'estació, començo a topar amb tothom que va en contra direcció, m'estresso una mica. Agafo el diari ADN, entro a l'estació i dono una ullada molt ràpida al rellotge. Les 7.20, perfecte. Baixo les escales amb un minut més, pico el bitllet i entro al primer vagó per la tercera porta. Encara queden alguns llocs lliures. Agafo el que tingui finestra, si en queda algun. Em trec la jaqueta, deixo la motxila al terra i m'assec. Abans de començar a llegir el diari, puc observar que hi ha la dona de les ulleres i cabell curt, que com sempre està asseguda al mateix lloc de sempre, tota tibada fixant la vista en la porta que intercomunica els vagons. També vec que hi ha l'home borni i de cabells blancs, fent algun autodefinit. Si m'estic més estona observant el personal, podré comprovar que hi ha l'estudiant "pija" amb cara de autosuficiència, la dona de cabells ros platí maquilladíssima com sempre, el senyor afable d'ulls alegres i barba, l'home amb americana i corbata que té cara de preocupat...
Després em posaré a llegir el diari, i al cap de pocs segons, el tren arrencarà. Si no tinc deures ni exàmens, faré el sudoku i l'autodefinit. Si tinc son dormiré, i si no tinc ganes de fer res miraré per la finestra tot reflexionant el que em passi pel cap. Al cap de 35 minuts justos, el tren entrarà pel tercer túnel consecutiu després d'haver passat per peu del funicular. M'aixecaré, em posaré la jaqueta, el tren arribarà a l'estació i jo baixaré. Em trobaré amb algun amic, i sinó pujaré sola. A partir d'aquí, ho explicaré un altre dia.

Que bonica no, la primera hora del dia? Es tracta d'intentar veure alguna cosa interessant en la rutina. Quan algun dia les coses de sempre no passen son com petites sorpreses. El dia en que la teva mare decideix portar-te amb cotxe a l'estació, el dia que la "jefa" del Zara ha arribat puntual i els treballadors no s'estan morint de fred, el dia que em trobo els escombriaires netejant el carrer, el dia que em persegueix per la Rambla la màquina neteja-carrers...

com sempre,
Anna

Nit de reis.

2009-01-05T11:35:00.000-08:00

La nit de reis és una de les més maques de l'any.
Jo almenys, la disfruto moltíssim, m'ho passo més bé el vespre del dia 5 que no pas el dia 6.

Si es té la sort de tenir nens petits a la família, és una meravella de nit.

A casa meva, anem a la rambla a casa els meus tiets, a veure els reis des del balcó.
M'encanta animar als cosins petits a cridar als reis; m'encanta veure'ls-hi la seva cara d'il·lusió; m'encanta veure com en són, d'innocents; m'encanta deixar-me la veu cridant des de dalt del carrer per aconseguir que els tres senyors disfressats es dignin a girar-se, pujar el cap i saludar-nos; m'encanta el caliu de la família; m'encanta inventar mentides; m'encanta respondre les mil i una preguntes que se'ls hi ocorren; m'encanta crear per uns instants moments màgics per a ells; m'encanta fer-los ballar al ritme de la música de la cavalgada reial; m'encanta passar fred i veure com els hi brillen els ulls; m'encanta la sensació de que tot és possible; m'encanta tornar a ser una cria per un cop a l'any, cridar amb ells, ilusionar-me amb ells.

Bé, ara queda demà, observar les seves carones al obrir els regals. És el millor de tot.
D'acord, a mi també m'agrada rebren, però no és essencial. O sigui, a mi cada cop m'en fan menys.

Petonassos a tothooom! Passeu-ho bé amb els nens eh!?

ara.

2008-12-30T14:03:00.000-08:00

Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren,
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi em triat el mateix camí.
Se que amb tu podré somiar per sempre més,
Fer-ho tot realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara es quan em perdo en la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara es quan mes et trobo a faltar,
Quan dic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.

Ara si que sento el pas del temps,
Vull anar despresa i ell va lent.
Com un pres a la cela tancat,
Quan més a prop més lluny anat la llibertat.
Les onades tomben el vaixell,
En el que per ti fora imprudent.
Però saps que seguiré esperant el meu moment,
Pacient, valen sempre pendent de bufa el vent.
Imagina un món en vida ,
On el desig fos sempre realitat.
No hi ha un reco del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara es quan em perdo en la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara es quan mes et trobo a faltar,
Quan dic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.

I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara es quan em perdo en la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara es quan mes et trobo a faltar,
Quan dic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.

ara- lax'n'busto

es taaaaaaaaan maca!

Anna.

Bon nadal!

2008-12-24T16:31:00.000-08:00

L'altre dia, amb els nens als que faig de monitora parlàvem sobre el Nadal. Em vaig quedar parada de com s'ha arribat a castellenitzar i de com s'està perdent la tradició.
Només vull fer uns quans apunts i remarcar que almenys, en una família de Sabadell, la tradició catalana es manté en peu.

1. Jo no celebro la noche buena. Celebro el dinar de nadal i Sant Esteve.

2. A mi no em ve el Pare Noel. Cago el tió (amb els peques a casa muns avis) i celebro els reis.

3. Amb la meva família es típic cantar nadales, dir el vers deprés de dinar, i fer els pastorets amb tots els cosins.

4. Per nadal menjo Escudella amb galets, pava i turrons!

I ara copio un text que vaig robar a un blog (malauradament, no recordo l'adreça).

Com cada any, tan bon punt comença la segona quinzena de novembre, els centres comercials omplen els seus aparadors amb llums i decoracions que ens avisen que s'apropen les festes de Nadal. Subtilment ens inviten a obrir les nostres carteres per a comprar tot allò que ens ofereixen. Joguines, electrodomèstics, àpats, loteria... semblen els únics continguts del Nadal dels nostres dies. Diuen alguns estudis que per aquestes dates cada família s'arriba a gastar més de 1.000 euros en aquests productes!

Lluny queden en el temps, alguns potser no ho haguem viscut mai, aquelles festes de Nadal en què el vertader significat es trobava en el retrobament de la família per a recordar el naixement de Jesús, en un ambient de fraternitat i de recolliment, sense el destorb d'allò més material.

Els regals, que no haurien de ser més que un bonic detall d'amor envers els que ens envolten, han passat a ser l'element clau d'aquestes dates; un element indispensable en qualsevol llar.

Despullades de tot sentiment o sentit, aquestes festes no són més que un foc d'artifici, un regal buit, una tradició morta, un negoci... en definitiva, i en una sola paraula, en consumisme.

Un consumisme més propi del capitalisme més salvatge i esclavitzant dels segles XIX i XX, sorgint el comunisme com a reacció, que no pas d'una societat que es defineix habitualment amb un capitalisme més social i humanitzat, amb una gran prioritat per les polítiques socials.

Així doncs, encallats en aquests escull ideològic, sembla que l'única via de sortida per tal d'alleugerir la càrrega moral que pesa sobre la nostra consciència és la solidaritat.

És en aquesta època de l'any en què l'excés de banalitats materials que normalment semblen satisfer totes les necessitats últimes de la persona humana, cauen pel seu propi pes. Llavors és quan ens sentim més solidaris i disposats a ajudar els més desafavorits, però no pas com un gest natural de caritat i amor pel pròxim, sinó com una autocomplaença transitòria en reacció a la nostra pròpia buidor.

Des d'aquí, i sense voler menysprear la il·lusió que generen en aquesta època els regals, convido a tothom a fer-se seva la reflexió que he plantejat en referència a la primacia que solem donar a tot allò més material oblidant la part més espiritual o interior. D'aquesta manera, l'objectiu últim no és més que la pretensió d'incentivar a la participació activa, dins les possibilitats de cadascú, a participar en projectes de caire solidari, i no només en l'època de Nadal, sinó tot l'any.

Una participació que no es quedi en l'habitual aportació econòmica o material, que també, sinó que sigui una implicació de temps i l'esforç humà, en la mesura de les possibilitats de cadascú.

Tot i que sempre tendim a pensar que la nostra aportació és poca i del tot insuficient, val a dir que és infinitament més que el res, i que la suma dels esforços individuals de moltes persones anònimes és espectacular. Així doncs, com es diu sempre, cal aportar el nostre gra de sorra, per insignificant que ens pugui semblar.

Reflexionem, amics.

2008-12-14T13:31:00.000-08:00

Hem acabat examens finals (no faré comentaris sobre les notes i/o resultats), hem exposat els nostres magnífics treballs de recerca i una servidora ha fet el first. (Que me l'hagi tret o no és un altre tema que no sabré fins febrer).

I bé, ara a disfrutar...
A pensar coses per fer durant el Nadal per no estar tot el dia vaguejant per casa. (Això és típic meu i aquest any jo vull evitar). Ja tinc algun que altre projecte. Llegir molt, ja que tindré temps, estudiar pel carnet de cotxe, fer alguna excursió, dedicar-me al baix (últimament el tinc abandonadíssim), sortir de festa, i si es pot, i això és el més important, ajudar als altres.

Pensareu, que diu ara aquesta? Està boja o algo? Doncs sí, fa poc que tinc la sensació que no faig res de bo amb la meva vida, que estaria bé dedicar-me a ajudar als qui ho necessiten. Us ho heu plantejat mai?
Es pot ajudar als altres sense haver d'anar a l'Àfrica, eh?!
Només faig una crítica constructiva de la societat en la que vivim, del grup de gent amb el que em moc. Pensem que som molt solidaris perquè de tant en tant donem diners a alguna associació però això és la manera més fàcil de pensar que fas alguna cosa pels altres i poder dormir feliç.
però, realment estem fent alguna cosa per ajudar als qui ho necessiten?
Ahir, després del barça i de la festa posterior, voliem treure diners i buscavem una caixa, al arribar a la caixa catalunya vam trobar dos indígens dormint a dintre. Segurament serien l'Ángel i el seu amic, aquí a Sabadell tothom els coneix. La veritat es que em va fer pensar durant el que va quedar de nit. Uns que es queixen dels seus problemes banals (jo com a exemple) i altres que no tenen ni casa, ni família, de la que poder-se queixar.

Quants cops ens han plantejat la mateixa pregunta, el mateix tema, la desigualtat i tal? Moltíssims. Hi hem pensat durant un dia, dos, màxim una setmana i després ale, a gastar, a comprar coses inútils, a malgastar, visca el consumisme i bla, bla. No em poso en contra de que la gent compri, i ara, però crec que hauríem de plantejar-nos seriament la desigualtat que s'està vivint i posar una mica de la nostra part. Almenys aconseguirem que una persona no la noti tant, almenys aconseguirem que una persona se senti una mica millor en tota l'espiral de misèria que l'envolta.

Jo, almenys, aquet nadal faré alguna cosa solidària, aniré a ajudar algú. Ho escric aquí perquè en quedi constància i després no me'n pugui fer enrere i perquè no em pugui fer pal.
(em conec massa). De pas us animo a vosaltres a fer algo, en sèrio. Plantejeu-vos-ho.

as usually,
Anna

La immensitat blavosa.

2008-12-09T11:40:00.000-08:00

Enyor la mar, enyor la immensitat blavosa, la petita immensitat blavosa que semblava entrar-se'n a la cabina per l'ull de bou aquell migdia de primavera, camí de l'illa. Perdona'm. Anava a demanar-te si te'n recordes, pel gust que em diguis que sí, que tot sovint els ulls se t'amaren del blau encisador d'aquella mar nostra, i et perds entre una bafarada de records llunyans i poc estantissos. Quants anys fa d'aquell viatge?

Te deix, amor, la mar com a penyora. Carme Riera.

Un llibre que em van fer llegir com a lectura obligatòria a 4rt i no vaig aprofitar. Més aviat vaig despreciar-lo. L'he tornat a agafar i realment està molt bé. El recomano a tots aquells que us agradi llegir i no sigueu de lectura fàcil i còmoda.

Anna.

reis.

2008-11-13T14:47:00.000-08:00

Avui al casal s'ha armat un "jaleo" important.
Hem començat a parlar de lo típic d'aquests dies, que si l'Obama i aquests rollos i després ens hem desviat cap a la crema de les fotos dels reis i hem començat a discutir.
Cal aclarar que som tots antimonàrquics, però de cop hi ha algú que no ho ha vist tant clar.
Jo he acabat pensant tal com he començat, a mi ningú em convenç que els reis aporten alguna cosa a l'estat! (ni que fossin catalans ni punyetes coi!)
L'argument que feien servir és que què passsaria si hi hagués un altre 23-F i ens haguéssim "carregat" el rei.
També deien que es necessiten uns valors, un model a seguir. Un model a seguir? El rei aquest? Si home vinga! Podriem tenir altres models a seguir, ostres!
Que sense rei tindriem una societat basada només en l'economia, freda... Doncs mira, trobo que la societat ja està basada només en l'economia, el rei això no ho canvia pas, la societat és igual de freda que ho podria ser sense rei.
La de diners que s'hi deixa l'estat, amb la conyeta dels reis! I no s'hi val el contra-argument de: relativament tampoc en són tants si els compares amb altres coses innecessàries! S'estan perdent calers, si els reis no hi fossin no es perdrien, es que ni que costessin 1 euro l'any, ja seria un euro que perdiem inútilment! I no és precisament un euro.. ehem.
Van fen viatgets, ara mateix els tenim a Japó, pim pam, vivint la vida...
I què fan de profit? Res!
Fer de model, diuen! Vaia un model doncs! que té amants per Mallorca, potser fills ilegítims i tot.. Estem mantenint amants i fills del rei amb els pressupostos de l'estat....
I la reina... que ara resulta que és homòfoba!
I per no parlar de la Letizia, i tot el merder de canviar la constitució i tota la importància que se li dóna! (Sí, com a feminista que sóc, estic d'acord en què s'hauria de canviar la constitució per deixar el tron a la filla..) Però es que no s'hauria de deixar el tron a ningú! Fora!

Bé, que anem bé com dic jo...

Anna. (com sempre... Ester què noia?)

Destí?

2008-11-12T09:40:00.000-08:00

Ahir l'Ester i jo vam anar al teatre, que de tant en tant va bé ;)

Vam anar a veure Cancun, dels mateixos que van fer el mètode Grönholm, i va estar realment bé. A mi almenys, em va agradar molt. L'obra era bona, i la "moraleja"... m'ha fet pensar tot el dia.

L'obra jugava amb la reflexió típica "Què hagués passat si jo no hagués fet tal cosa, sinó aquella altra?" Exacte! surts del teatre i no pots evitar preguntar-t'ho.

Què hagués passat si no m'hagués canviat de cole i ara contiués a la pia?

Continuaria sense moure'm gaire de Sabadell, sempre amb la mateixa gent, no hagués conegut a persones que han causat un canvi important a la meva vida, potser el Batxillerat no m'estaria anant igual, potser no hagués tingut un primer com el que he tingut...

Qui no ha pensat mai com seria la seva vida si no hagués fet una acció concreta?

...si aquell dia no hagués reaccionat d'aquella manera, què hagués passat?

...i si aquell dia m'hagués quedat a casa?

Estaria igual que ara? No! Seria millor? Seria pitjor? Si pogués tornar enrere ho canviaria?

Quan realitzes una acció es com si t'estiguessis tancant portes.

Ho veig com si tinguessis moltes portes obertes i, inconscientment passar per una, i al fer-ho, se't tanquen totes les altres.

Potser nosaltres no decidim quines passem i quines sen's tanquen.. podriem començar a pensar si creure o no en el destí...

Realment fem les coses perquè volem o estem condicionats per algo superior?

Va ser el destí que va fer que em trobés aquella persona en aquell lloc concret? Va ser casualitat?

Estem determinats, podem canviar-lo?

Hem conversat molt sobre el tema avui.. vaia unes menjades de tarro.. quines paranoies...

No hem tret cap conclusió! Ni una!

Enfi, ho deixo per avui, que demà tinc examen de química.

Anna.

Obama Vs McCain

2008-11-05T10:20:00.000-08:00

Molt bé, som a 5 de novembre. Ahir, eleccions a EEUU.
I qui ha guanyat? Barack Hussein Obama.
Felicitats.
Crec que podem donar les gràcies als americans, aquest cop han sapigut votar amb coherència.
Confio en Obama. Representa un gran canvi a l'història mundial; El primer afroamericà a la presidència.

Gairabé tothom recolzava a l'Obama en el meu entorn, es pot dir que no he pogut discutir amb ningú qui era millor, si Obama o McCain.
Igualment, molta gent està a favor d'Obama només pel fet de ser negre, o pel que es diu d'ell, que si representa un gran canvi, etc.
Jo, m'he informat. M'agrada saber de què estic parlant, saber què defenso, no només les persones, sinó els ideals.

Estic a favor d'Obama, no obstant això, no crec que en McCain sigui una mala persona.
M'he llegit la seva vida. Les coses més remarcables són que va lluitar a la guerra del Vietnam, va ser presoner de guerra per part dels nordvietnamites, va tenir la oportunitat de ser alliberat abans perquè era fill d'un almirant, però ell es va negar. Va tornar a EEUU com a heroi de guerra.
Li van assignar des de la marina un càrrec per fer d'enllaç amb el senat. A partir d'aquí va començar la seva carrera política. Es va enfrontar contra Bush per ser nomenat candidat del partit republicà l'any 2000 i va perdre.

Respecte a la vida d'Obama:
Ve néixer a Hawai, fill de pare procedent de Kenya i de mare americana. Es van separar quan ell tenia dos anys, el seu apre va tornar a Kenya i va morir poc després d'una única visita que li va fer Obama.
Va estudiar dret a Harvard. Va ser elegit per senador a un districte de Illonois, i a partir d'aquí va anar pujant.

Una persona que sí que no trobo gens encertada pel càrrec que se li ha concedit es Sarah Palin.
Sort que no han guanyat, només ens faltaria que estigués com a vicepresidenta.
Aquesta dona s'ha guanyat molta mala reputació per culpa de les elevades despeses amb vestuari, perruqueria i maquillatge.
A més a més, porta roba fabricada amb pell verdadera d'animals. O sigui, que mata foques vaja.
És una persona extremadament conservadora, es posiciona clarament en contra de l'abort. A més, vol foradar tot Alaska per extreure petroli.
Què més puc dir d'una dona que va intentar utilitzar el seu poder per despedir el seu excunyat per haver deixat la seva germana?
També diu que els soldats van ser enviats a l'Irak per ordres de Déu... vaja, que anem bé no?

I ara, finalment, comparar una mica els programes dels dos partits. Ja que en parlem molt, però no se sap massa què diu un i què diu l'altre. (aviso: els he resumit molt, que tampoc tinc massa temps!)

Respecte a política exterior:
McCain mantindria les tropes a Irak, mentres que Obama les aniria retirant gradualment fins que al 2010 ja no quedessin soldats. A més, Obama invertiria 2000 millons de dòlars per ajudar als desplaçats d'Irak.
A Iran, els dos coincideiexn en no fer-hi res de nou.
Respecte Guántanamo, tampoc s'involucren, a no ser que Cuba "dongui passos cap a la democràcia", hi hagi llibertat de premsa, lliberi els presos polítics....

Respecte a la sanitat:
Obama planeja crear un programa nacional de salut pels qui no tinguin assistència sanitaria.
McCain s'hi nega.

Respecte l'economia:
McCain planeja una congelació de despeses i busca eliminar l'impost mínim alternatiu.
Obama planteja elevar el salari mínim, no fer pagar impostos a les persones que superin certa edat i que cobrin menys de 50.000 dòlars l'any.
No sé ben bé que vol dir tot això, no hi entenc amb economia... Però jo us ho poso, suposo que tindrà sentit.

Respecte el medi ambient/energia:
Els dos refusen foradar l'Àrtic en busca de petroli, però McCain es decanta per buscar petroli a la costa i explotar molt més l'energia nuclear, mentres que Obama es decanta més cap a altres tipus d'energies.

Respecte cèl·lues mare/abort:
Obama creu que abortar depèn de la decisió de la mare, McCain s'hi posiciona en contra.
Els dos recolzen la investigació amb cèl·lules mare i es posicionen en contra de la clonació humana.

Bé, ja n'hi ha prou per avui. Vaya un rollazo!
I una mica de conyeta:
YES, WE CAN!; YES, WEEKEND!
(lema d'Obama... ahahahahha)

Cuideu-vos!
Anna

El niño predicador

2008-10-09T11:29:00.000-07:00

Hola, torno a ser l'Anna.
Avui volia comentar un tema que va sortir l'altre dia a classe de filo que em va deixar bastant encuriosida. El Cobo (el nostre profe de filo) ens va parlar d'un tal "niño predicador", que va per sud-amèrica, predicant la paraula de Déu, omplint auditoris de gom a gom.
Bé, he buscat vídeos pel youtube i els he trobat. Realment m'he quedat flipant.
Us deixo el vídeo més avall. A alguns, us farà gràcia. A mi, quan m'ho van explicar, també me'n va fer una mica. Un nen de 5 anys que va predicant la paraula de Déu? Va home! Que motivat! Sap el que es diu?

Ara, un cop vist el vídeo i havent reflexionat ja no me'n fa tanta. Com pot ser que tants adults li seguexin el rollo? És més, com pot ser que tants adults se'l creguin i es quedin amb la boca oberta? Jo m'he quedat flipant! S'està declarant en contra de l'evolució!
Al tanto amb l'argument que fa servir: "El mono y la mona producen monitos hasta hoy"
Donant per entès: no han fet mai humans. I jo dic.. a veure, nen, ets inculte o algo? Tal com s'entén l'evolució, els monos mai van parir humans! sinó que certa branca va evolucionar de certa manera i al cap de billons d'anys ens hem trobat amb dos espècies diferents!

" Yo no soy de la evolución" però que estàs dient? en tens idea? què ets? Un extraterrestre? Com et pots empassar que no vens d'algun primat? Com és què et prens en sèrio la Bíblia? La bíblia no està feta per pendre-se-la seriosament, sinó que s'ha d'interpretar. Realment et creus que Déu ens va crear amb les seves mans? El sisè dia?

"A mí me creó Dios, en el vientre de mi madre" Doncs així també podriem dir que els monos han sigut creats per Déu, ja que també neixen del ventre de la seva mare... Som tots fills de Déu per tant, nen!

Bé, deixo de comentar les seves frases.
Ara el que em pregunto és: Realment s'ho inventa ell tot això? Evidentment que no. Hi ha algú al darrere. I aquest algú... S'ho creu? Fa negoci? És un "bledo"?
I mireu els adults.. Tots bocabadats... Es veu que no van allà per fer conya! Atenció! Aquest nen està "arrasant" a sud-amèrica! Realment se'l creuen!
No ho entenc! Com pot haver arribat la humanitat a cert punt? A deixar-se entabanar per un nen de 5 anys més troler que jo què sé?

No sé com pujar vídeos encara...
Us deixo el link!

http://es.youtube.com/watch?v=4uKQT-BKzwI

Enfi, ho deixo per avui..
Què en creieu de tot això?

Benvinguts!

2008-10-02T13:35:00.000-07:00

Bé primer de tot, donar gràcies a l'Ester per crear el blog, ja que jo no estava en condicions per fer-ho (estava molt i molt ocupada). De fet, avui ens hem fet un picasa, hem pujat moltes fotos i després ja no quedava temps per al blog. I què dir... Suposo que podria començar per explicar què n'espero jo, d'aquest blog.. però la veritat és que no ho sé massa bé. Ens va venir de gust i mira, s'anirà actualitzant, s'anirà posant vídeos xorres ("hay que venir al sur" n'és un bon exemple) i coses a debatre (ja tinc tema! horòscops!).

I ara puc dir la veritat. Aquest blog és una excusa per poder perdre encara més temps a internet, poder cotillejar més les coses dels altres i mira tu, també em servirà per poder escriure sense faltes d'ortografia (m'és molt difícil posar-me en un teclat i escriure bé). S'intenterà escriure sense faltes més ben dit, perquè segur que alguna sen's escaparà eh!?

Apa, molts petons i a cuidar-se!

Anna.